Una fita en el camí, en la història de la nostra Escola

Hem passat tres cursos allotjats en uns espais prefabricats, que ens hem fet nostres. El metall que ens protegia de la climatologia i que en estat natural és extrem, fred o calent, ha esdevingut càlid, a partir de la mirada encuriosida, sensible i emocionada dels nens i les nenes, i la dels adults (famílies, mestres, altres professionals) que juntament amb membres de l’equip tècnic municipal, han anat adaptant la naturalesa material del formigó perquè esdevingui acollidor en el futur edifici de l’Escola.

Defensem que l’escola existeix perquè hi ha nens i nenes, que creem les condicions d’aprenentatge des d’una idea d’infant actiu, constructiu i creatiu. L’arquitectura de l’Escola, en el més ampli sentit semàntic de la paraula, ha de trobar punts d’encaix i de permeabilitat sense fronteres amb el projecte educatiu del centre per esdevenir allò que algú va escriure sobre l’entorn: l’entorn ha de ser una mena d’aquari on es reflecteixin les idees, la moralitat, les actituds i les cultures de les persones que hi viuen.

Els nens i nenes tenen dret a deixar la seva empremta al nou edifici després del sacrifici que han fet durant aquests primers anys, perquè ells han estat els primers i l’escola és dels nens i de les nenes, d’aquests nens i nenes i dels que vindran, però aquests nens i nens són els Neil Armstrong de la nostra escola, els que han de deixar la seva petjada, els que han fet una petita passa, que per l’Escola suposarà un gran salt. I ells, nens i nenes, romandran al poble, per sempre més, perquè és seu, perquè fer escola és fer poble.